Ainhoa

Es Castell, 1998. Estudiant. Viu a Barcelona.

Te sents menorquina?

Sí, i en aquests moments més que mai.

Per què?

S’estil de vida de Menorca, no passar pena per res, sentir sa calma absoluta i enyorar totes aquestes coses quan estic a Barcelona. Aquí compartim una llengua, però m’agrada saber que tenc uns trets característics gràcies as nostre dialecte. Me fan sentir menorquina ses costums i ses tradicions, es dia de Sant Antoni, enmig de finals, i poder gaudir d’un bon pa de pagès amb sobrassada i formatge.

«Me sent menorquina cada vegada que veig algú amb qui no he xerrat mai, però que sé que és d’allà mateix que jo»

Estar lluny de casa m’ha fet adonar d’allò tan especial que és per jo Menorca. Me sent menorquina cada vegada que enyor la mar, cada vegada que veig algú amb qui no he xerrat mai, però que sé que és d’allà mateix que jo. Me sent menorquina quan m’emocion per es sol fet de veure un Gin Xoriguer, unes Quelitas o es formatge de Maó a un súper.

Descriu amb tres paraules ser jove a Menorca:

Sort, ingeni i calma.

Un consell per sa teva jo de 13 anys:

Me donaria molts d’ànims i me diria que paciència, que tot està per fer, que és molt important saber escoltar i valorar allò que tenc. Que faci camí perquè sa recompensa per s’esforç és increïble.