Aura

Migjorn Gran, 1995. Actriu. Viu a Barcelona.

Te sents menorquina?

Sí que m’hi sent. Molt. També tenc sentiment de pertinença, encara que menor, d’altres bandes.

Per què?

Ses dues respostes són emocionals i racionalitzar-les sempre és complicat. En tot cas, Menorca per jo significa tornar a casa. És on vaig créixer i em vaig començar a construir com a persona.

Barcelona, en es meu cas, és on he seguit fent-ho en edat adulta. I a Barcelona també és on he descobert sa meva pulsió artística i el que, fins a dia d’avui, és a allò vull dedicar-me.

«Tornar a casa de tornar
a s’illa en sí. Tornar a casa de tornar a ses persones, també»

També crec que sentim un lloc com a casa per ses persones. A Menorca hi tenc gran part de sa família, i es amics de tota sa vida. Que sé que en menor o major mesura hi seran per sempre i formaran part de jo i de sa meva persona. Que són responsables de com sóc.

De sa mateixa manera, a Barcelona hi he trobat persones importantíssimes que formen part des meu dia a dia, que m’han modificat i me modifiquen cada dia. Que estim i m’estimen i que mos cuidam.

Tornar a casa de tornar a s’illa en sí. A s’edifici(s) de casa, a Binigaus. Tornar a casa de tornar a ses persones, també. Que podria ser aplicable de formes molt diferents a Menorca i a Barcelona.

Descriu amb tres paraules ser jove a Menorca:

Aïllament, calma i lleugeresa.

Un consell per sa teva jo de 13 anys:

Escolta’t més.